Terrorisme Literari en la tercera edició del festival afARTa't 3.0

MANIFEST

“La naturalesa d’una pintura (...) la fa més digna de reverència que l’home, en la mesura que no es pot imaginar res indigne respecte al retrat, mentre que inevitablement moltes coses indignes es poden concebre en allò que afecta a l’home.”

Susan Sontag


Aquesta cita literària de Susan Sontag parla de la pintura i del retrat, però si substituíssim pintura per creació artística i retrat per proposta, el significat global de la frase no canviaria. Partint, doncs, de la sublimació de la creació artística, trobem la legitimació necessària per allò que us proposem tot seguit.
La tenacitat és lluita i acció, i és a partir d’aquesta idea que per tercer any consecutiu, els dies 25 i 26 de Novembre del 2011, l’Associació Terrorisme Literari organitza el festival Multidisciplinari afARTa’t, enguany afARTa’t 3.0, amb el qual, des del no-res, retorna a l’aburgesada Girona aquest personatge nihilista menjador de cultura que, durant dues jornades, s’atiparà i s’atiparà fins a fer un gran rot dedicat a l’elitisme imperant, aquell que és incapaç de veure més enllà del seu propi nas.
Aprofitem també per advertir, insistint en aquelles percepcions que tanta i tanta gent fa mesos que llença a l’aire, que no estem disposats a deixar-nos enganyar nosaltres tampoc. Per tant, aquest manifest és també una empenta pels que saben que la crisi és un invent dels poderosos i pels que saben que la prosperitat es fa amb el temps i no pas amb el diner ràpid. Entenem que la llunyania de la forma de fer política respecte als seus ciutadans és tan abismal que el menyspreu a la pancarta i a la manifestació han esdevingut el pa de cada dia. Com podem pretendre, doncs, que l’elit s’acosti d’una vegada per totes a la massa que l’alimenta i la manté si la forma de fer política només parla pels seus votants i per ningú més, oblidant qui no està d’acord amb les seves idees? Per això els polítics són incapaços de canviar els seus discursos, perquè no entenen el risc i perquè ells mateixos són un dogma.
Per la nostra part, ja us ho vam dir els dos anys anteriors: Terrorisme Literari ha vingut per quedar-se, i us hem preparat dos dies d’actes al carrer, unint en un sol crit un ventall de propostes artístiques que abracen la poesia, la música, la performance, la màgia, els tallers infantils, els contes, la fotografia i el teatre. Tots els artistes que participen en l’edició d’enguany trobaran aquí un espai més per obrir-se al món, per fer un crit al seu propi estil, per mostrar la seva proposta i generar un nou camí en la teranyina artística que ens envolta. Des d’aquí els donem, un cop més i amb el cor a la mà, les més sinceres gràcies per venir.
Creiem que la realitat del món de la creació artística no és una jerarquia, sabem que la qualitat no depèn de la major o menor difusió, sinó del treball en la penombra, i hem entès que l’èxit massa sovint depèn de saber estar sempre on toca, quan toca i amb la gent que toca.
D’aquesta manera, reconeixem que fora dels grans cercles artístics dels grans teatres i les grans sales musicals i museístiques del nostre país, corre un programa d’actes petits que és com la pluja, que ho mulla tot, que es creua a peu de carrer, que fertilitza les pedres d’aquesta ciutat adotzenada i que sempre t’estén la mà. Parlem de tot un programa d’actes que poc sovint apareix als mitjans de comunicació de tot tipus, de tot un programa d’actes que sovint ni els mitjans locals s’entesten en intentar considerar, de tot un programa d’actes que cada dia i cada nit desenvolupa una esfera íntima potser a sota de casa nostra mateix. No es tracta, doncs, de condemnar tot allò que ja es coneix i que té un lloc als mitjans sinó el fet de no tenir prou en compte tot allò des del qual prové. Tots els grans artistes parteixen d’aquestes arrels, i encara avui dia pràcticament no existeix ni un mitjà ni tan sols una preocupació per part de les autoritats de vetllar per aquestes arrels i per aquest traç vibrant que conforma la tela cultural de la nostra ciutat. D’ella només ens en mostren els colors, l’esclat colorista i els focs artificials dels grans teatres i les grans sales de concert i museístiques mentre que el traç que ho conforma, i que s’ha de mirar des de la vora fins a escoltar-ne el xiuxiueig, resta en el més injust dels anonimats. Us assegurem que us perdeu un món intens, dinàmic, volcànic, estrambòtic, simbiòtic, anàrquic, fantàstic, oníric i orgiàstic, un calidoscopi d’ambients que són com petites joies i un estat d’ànim on totes les idees, avui, tenen possibilitat de prosperar.
D’aquesta manera, entenem també la creació artística com una professió, com un mitjà per guanyar-se la vida. L’artista crea i espera que el seu treball es vegi recompensat en tot moment. És lògic i evident que sigui així, i que aquesta necessitat vagi de bracet amb el divertiment. És també la forma d’aconseguir que deixi de veure’s el món de la creació artística de les arrels, aquell que ho alimenta tot, com una eterna escola amateur, i ajudar-la a avançar cap a la professionalització. És la forma de valorar i de generar esperances de futur en aquesta immensa escola de creadors que, degut a aquestes i altres mancances, molts d’ells i elles no acaben mai d’eclosionar.
Per tant, seguim demanant a l’ajuntament de la ciutat i a tots els ajuntaments del món, als mitjans de comunicació locals i a tots els mitjans de comunicació del món, més sensibilitat, molta més sensibilitat, i que actuïn d’una vegada per totes de forma constant, que vegin aquestes arrels anònimes no pas com un simple exotisme o una anècdota efímera talment una alenada d’aire, sinó com el que és, un riu que conforma un paisatge amb el seu fluir etern. Els demanem que siguin originals, que vagin més enllà, que prenguin riscos, que confiïn i s’asseguin a la vora d’aquest riu i els assegurem, a tots els ajuntaments i a tots els mitjans de comunicació del món que no se’n penediran, perquè d’aquí ve tot i no pas al contrari. La dignitat i la qualitat no hi entenen de jerarquies.
Us convidem a totes les persones assistents, i també a amics i amigues, siguin d’on siguin, i siguin qui siguin, a seguir amb nosaltres aquest recorregut multidisciplinari que us hem proposat. Us convidem a discutir-lo, a valorar-lo, a gaudir-lo i a viure’l amb intensitat. També, de passada, us convidem a riure, a fer-vos pessigolles al melic i a brindar per la cultura i, sobretot, us convidem a no deixar mai de creure en la creació artística. Sense ella, aquest món no seria res més que cendra.

TL